|
L’ABECÉ DE LA PREVENCIÓ FAMILIAR DE
LES DROOGODEPENDÈNCIES
Un
dels grups de factors de risc per al consum de drogues
més importants és el dels factors familiars.
La influència de la família és tant
més notable com més jove és el subjecte,
ja que, a partir de l’adolescència, els anomenats “iguals” – companys
i amics – guanyaran capacitat per condicionar-ne el
comportament.
S'han pogut identificar tres grans grups de factors familiars
que guarden una certa relació amb la probabilitat
de desenvolupar un comportament addictiu en els fills. El
primer fa referència al consum de drogues (siguin
legals o il·legals) i a les actituds fins al seu consum
(se n’exclou el consum “adequat” de drogues
legals). La presència d’alcoholisme patern o
matern, l’ús de drogues il·legals per
part dels membres de la família i/o actituds favorables,
condescendents o tolerants amb el consum de drogues suposen
un incremento en la probabilitat de consum en els fills adolescents.
Un segon apartat es el del “manejo familiar”.
El desconeixement de les activitats del fill, l’absència
de normes clares en el funcionament familiar i l’absència
o imposició extrema o irracional de la disciplina
suposa un risc incrementat de comportament desviat i por
tant, de consum de drogues. El tercer dels grans apartats
que relaciona el consum de drogues amb la família és
el del “conflicte familiar”. Es fa referència,
aquí, al fet que la presència de baralles i
disputes freqüents a la parella, així com el
desarrelament emocional bé entre els pares o bé en
la relació amb el fill, incrementen el risc de consum
de drogues en els adolescents.
Aquests factors de risc familiars exerceixen la seva
influencia en conjunció amb un altre tipus de factors interpersonals
i contextuals que tenen major o igual importància,
sobretot en l’adolescència. Per aquesta raó se
considera imprescindible la integració d’estratègies
preventives escolars, comunitàries i familiars.
Un ingredient essencial per a l’èxit d’un
programa de prevenció és la motivació dels
participants. Tanmateix, un dels problemes que caracteritza
els programes de prevenció familiar és l’escassa
assistència. A més, els pares que no hi assisteixen
solen ser aquells amb major nombre de factors de risc. Aquesta
greu limitació dels programes de prevenció familiar
posa de manifest la necessitat de desenvolupar estratègies
per incrementar la participació de les famílies
en risc i, d’aquesta manera, millorar l’eficàcia
d'aquest tipus d’intervencions. Això és
més cert en el cas dels programes dirigits específicament
a famílies d’alt risc.
Roberto
Secades Villa, Facultat de Psicologia de la Universitat
d’Oviedo (Astúries)
EL
ABC DE LA PREVENCIÓN FAMILIAR
DE LAS DROGODEPENDÈNCIAS
Uno de los grupos de factores de riesgo para el consumo
de drogas más importantes son los factores
familiares. La influencia de la familia es tanto
más notable cuánto más joven
es el sujeto, ya que, a partir de la adolescencia,
los llamados “iguales” – compañeros
y amigos – ganarán capacidad para condicionar
su comportamiento.
Se han podido identificar tres grandes grupos de
factores familiares que guardan una cierta relación con
la probabilidad de desarrollar un comportamiento adictivo
en los hijos. El primero hace referencia al consumo
de drogas (sean legales o ilegales) y a las actitudes
hacia su consumo (se excluye el consumo “adecuado” de
drogas legales). La presencia de alcoholismo paterno
o materno, el uso de drogas ilegales por parte de los
miembros de la familia y/o actitudes favorables, condescendientes
o tolerantes con el consumo de drogas suponen un incremento
en la probabilidad de consumo en los hijos adolescentes.
Un segundo apartado es el del “manejo familiar”.
El desconocimiento de las actividades del hijo, la
ausencia de normas claras en el funcionamiento familiar
y la ausencia o imposición extrema o irracional
de la disciplina supone un riesgo incrementado de comportamiento
desviado y por ende, de consumo de drogas. El tercero
de los grandes apartados que relaciona el consumo de
drogas con la familia es el del “conflicto familiar”.
Se hace referencia aquí a que la presencia de
peleas y disputas frecuentes en la pareja, así como
al desapego emocional bien entre los padres o bien
en la relación con el hijo, incrementan el riesgo
de consumo de drogas en los adolescentes.
Estos factores de riesgo familiares ejercen su
influencia en conjunción con otro tipo de factores interpersonales
y contextuales que tienen mayor o igual importancia,
sobre todo en la adolescencia. Por esta razón,
se considera imprescindible la integración de
estrategias preventivas escolares, comunitarias y familiares.
Un ingrediente esencial para el éxito de un
programa de prevención es la motivación
de los participantes. Sin embargo, uno de los problemas
que caracteriza a los programas de prevención
familiar es la escasa asistencia. Además, los
padres que no asisten suelen ser aquellos con mayor
número de factores de riesgo. Esta grave limitación
de los programas de prevención familiar pone
de manifiesto la necesidad de desarrollar estrategias
para incrementar la participación de las familias
en riesgo y, de esta manera, mejorar la eficacia de
este tipo de intervenciones. Esto es más cierto
en el caso de los programas dirigidos específicamente
a familias de alto riesgo
Roberto Secades Villa, Facultat de Psicologia de
la Universitat d’Oviedo (Astúries)
|
