Quan parlem de detecció precoç en prevenció de les drogodependències no ens referim únicament a la observació de signes evidents de consum de drogues, sinó a tots aquells factors que poden influir en que una persona sigui més vulnerable davant una oferta de drogues.
Els inicis de consum de drogues es produeixen en la seva majoria en una franja d’edat entre els 11 i els 16 anys, en la qual la persona es troba en una fase de importants canvis, no només físics sinó en el que fa referència a les seves relacions amb els adults i amb el grup d’iguals. Els adolescents volen demostrar que ja no necessiten la presencia i els consells dels adult com quan eren nens i per això busquen el recolzament dels seus companys. El que diu el grup és el més important, l’espai on es troba còmode per parlar i amb el que estableix relacions afectives, d’amistat i de complicitat. Les drogues es poden trobar a prop dels llocs de trobada i oci dels grups d’adolescents, i de vegades tenen un paper puntual o esporàdic com a elements de desinhibició: un grup del parc que està fumant al costat del nostre grup, un cervesa en un concert, la consumició de l’entrada a la discoteca. En d’altres casos aquest paper és important: “Posarem diners entre tots i comprarem pel cap de setmana”, “a veure si ve al parc en .... que sabem que sempre porta”, “he començat a veure cerveses al concert i no podia parar”, “m’han fet fora de la disco perquè m’he passat i he pegat a...”
A pesar de que aquest consum pot provocar alguns problemes a l’edat adolescent, la percepció de risc acostuma a ser molt baixa i la consciència de problema desapareix quan ha passat l’ensurt. L’adult és el que està més preparat per poder detectar canvis o evidències de consum que puguin fer sospitar i trametre a l’adolescent la necessitat d’actuar. Observem:
- Canvis en el seu rendiment i actitud a l’escola (faltes, baixada de rendiment, dificultats de relació amb els professors, problemes de memòria, atenció i concentració).
- Canvis en els amics de sempre i nous amics que no vol que coneixem, que mai pugen a casa i dels quals no sabem res. Trucades i baixades ràpides al carrer.
- Abandonament d’activitats esportives, associatives i aficions sense substituir-les per altres.
- Ulls vermells, pupil·les dilatades, cansament, somnolència o excessiu nerviosisme, pèrdua de gana o menjar de forma descontrolada quan ve del carrer.
- Males relacions a casa, pèrdues de control sense justificació, aïllament, negativa a parlar de qualsevol tema però especialment del tema drogues.
Aquest signes descrits són indicadors que cal tenir en compte sempre en el seu conjunt i no de forma aïllada. No hem mai d’oblidar que -com hem dit- l’adolescència es època de canvis i per tant es poden produir altres situacions que no tenen a veure amb consum.
Un dels principis bàsics de la prevenció de les drogodependències és el d’intervenir el més aviat possible, quan el consum encara no ha convertit a la persona en dependent i quan els adults que l’envolten no tenen la sensació de que ja ho han provat tot i hi ha res a fer .
Rosa Maria Suàrez Vàzquez
Directora del Centre d’Estudis sobre Promoció de la Salut (CEPS)
